EMPRESA  |  HISTÒRIA  |  SOSTENIBILITAT  |  PRODUCCIÓ  |  PRODUCTE  |  QUALITAT  |  CONTACTAR | CERTIFICACIONS

vi, ampolla i tap de suro.
una combinació natural, perfeccionada per moltes generacions al llarg
de quatre segles

La companyia Trefinos es va constituir l'agost de 1917 per absorció de Barris y Cia. L'operació va ser iniciativa de l'industrial Joan Miquel i Avellí, director i propietari de Manufacturas del Corcho SA, qui va comprar i va redenominar la centenària i preeminent Casa Barris. D'aquesta manera, l'empresa incorporava més de 160 anys d'història en la fabricació de taps de suro. En aquest sentit, Trefinos es pot considerar actualment, amb tota probabilitat, la indústria surera de més llarga trajectòria en el món.

La família Barris procedia d'un mas del poble de Mont-roig, a Darnius. Darnius és situat al centre de l'Alt Empordà de muntanya. Abans del 1750, un successor de la Casa Barris, buscant mitjans de vida fora de l'àmbit rural originari, es va establir a Agullana, prop de la vila fronterera de La Jonquera. Es tracta d'un dels primers tapers documentats: el febrer de 1763, la parròquia d'Agullana registrava en el seu llibre de matrimonis a Martí Barris i Barris, d'ofici tapier, tal com es solia escriure en l'època al nord de Catalunya degut a la influència occitana, per la proximitat del sudest francès.

Uns trenta anys després, els Barris es van traslladar cap a la terra baixa del sud, per fixar la seva residència i l'obrador taper al Baix Empordà, en concret a Palafrugell, on en aquell moment arrelava amb força un actiu nucli de manufacturers i comerciants de taps. Molts d'ells s'havien desplaçat al sud no només per la riquesa de les suredes de la zona, a la serra de Les Gavarres, sinó també per la fàcil connexió per mar amb els ports del Llenguadoc i la Provença, principalment els de Sète i Marseille, a est i oest del Rhône. L'embarcament al Rhône canalitzava amb rapidesa el transport dels taps, així com d'altres mercaderies catalanes, cap al nord de França i l'oest i est d'Europa.

L'activitat productiva de Trefinos es centrà des dels inicis en la fabricació de taps grans (4,5 cm de llargada) i de bona qualitat, anomenats en francès très fins, molt fins en català, destinats preferentment al tancament d'ampolles de vins espumosos. Aquests taps, denominats trefins, van acabar donant nom, amb autèntica precisió, a la nostra empresa.

El concepte del tap trefin es va modificar amb el pas del temps, al compàs de les innovacions tècniques. Dels taps inicials d'una sola peça de suro, anomenats taps enters, es va passar als taps de dues o tres peces encolades entre si, als de quatre o més peces amb discos als extrems, i posteriorment als taps d'aglomerat amb volanderes. 
Totes aquestes especialitats eren manufacturades a la fàbrica de Trefinos a Palafrugell.

El 1995 l'empresa introdueix el tap tècnic en el mercat del vi amb la marca MAXIUM, format per un cos d'aglomerat de grans de suro, al qual s'apliquen als extrems un o dos discos de suro natural. Trefinos és un dels principals productors en el mercat mundial del tap tècnic. 

Dos anys més tard, el 1997, es crea Augusta Cork a San Vicente de Alcántara, Badajoz (Extremadura), a la falda de la Sierra de San Pedro, una de les majors zones d'alzina surera d'Espanya. Augusta Cork selecciona rigorosament la matèria primera per a la seva transformació des de suro cru a la producció de volanderes o arandel·les, que posteriorment, a Trefinos, formaran part del tap tècnic elaborat per a la seva distribució en les principals empreses vitivinícoles del món.

L’any 2009, l’equip de R+D de Trefinos desenvolupa la línia de taps COMPAC, gamma complementària de taps micro-cel·lulars destinats a vins tranquils, vins espumosos, vins d’agulla, cerveses i licors. En aquesta nova línia de productes, l’empresa ha aportat tota la seva experiència i coneixement sense renunciar a les propietats intrínseques del suro, un producte ecològic i natural.


El tap de suro

Les primeres referències daten del 3000 a.C. a la Xina, on s’utilitza en estris de pesca. Egipcis, babilònics, fenicis o perses també coneixen les propietats del suro, però és des que l’home comença a produir vi quan apareix com el material més apropiat per tancar els recipients utilitzats per a la seva conservació.

No obstant, l’aprofitament industrial del suro es dimensiona al segle XVIII amb l’aparició dels recipients de vidre per a l’envasat del vi en petites quantitats, i amb l’ocurrència del monjo francès Dom Perignon, que va afegir sucre als vins joves de la Champagne per conservar-ne l’efervescència natural. 

L’èxit del méthode champenoise era pura utopia amb els taps de fusta o de cànem utilitzats fins aleshores; era necessari un material elàstic i impermeable que impedís la pèrdua dels gasos produïts durant la fermentació, i el tap de suro va complir a la perfecció aquestes exigències i es va convertir en el guardià perfecte i inseparable del xampany i, finalment, de tots els productes de la indústria vitivinícola.


La indústria del suro a Catalunya

A partir de 1681 se sistematitza l'elaboració del champagne, i en conseqüència la necessitat de taps de suro. S'inicia a l'Occitània la producció d'aquests taps, i aviat traspassa els Pirineus, moguda per les grans extensions de sureda localitzada a l'Albera i a les Gavarres.

Les primeres referències de l’activitat surera a Catalunya es remunten a la segona meitat del segle XVIII  i es composa inicialment de petits tallers artesanals i uns primers comercialitzadors focalitzats primordialment al mercat francès del vi i el champagne. Ja en aquests inicis, l’activitat es localitza a les comarques de la Selva i de l’Empordà.

Des dels inicis de la manufactura de taps fins a la meitat del segle XIX, aquesta indústria presenta poques innovacions tecnològiques. Fins aquell moment són tapers artesanals que treballen en petits obradors, i que requereixen només d'un ganivet i una partida de suro. Poc a poc es van introduint petites màquines mogudes a mà que faciliten alguns treballs en el procés de producció dels taps.

Una important evolució té lloc els darrers anys del segle XIX, amb la Segona Revolució Industrial, en la que s'introdueixen màquines mogudes amb força motriu i que requereixen instal·lacions més complexes i edificis adaptats a aquestes noves tecnologies. És un procés que ja està consolidat en l'empresa surera de països com Alemanya, França, i que es pot situar a Catalunya a partir de 1880. A partir d'aquest moment, la indústria surera catalana assoleix tot el seu esplendor coincidint també amb l’esclat de la indústria local del cava, que actua com a gran arrossegador del sector. El gran volum de producció de taps permet assolir alts nivells de mecanització i posicions altament competitives.

Catalunya, i més concretament la regió que engloba l’alta Selva i el Baix Empordà, esdevé al llarg del primer quart del segle XX  una referència mundial en la producció de suro i en la seva manufactura. No és fins a la Segona Guerra Mundial quan es pateix una crisi en els mercats exteriors que condueix a un progressiu abandonament de l’explotació surera i, per tant, del negoci de la matèria primera. Tot i això, el segment transformador del suro aconsegueix al llarg de les dècades següents assolir una posició capdavantera en la producció i comercialització a través de l’especialització en taps. En l’actualitat Catalunya compta amb un sector líder en producció i comercialització de taps tècnics per a vins escumosos (un 60% de la quota mundial) i amb un posicionament alt en taps naturals per a vins tranquils.